“Cal fer un esforç per tal d’apropar el sistema universitari i de recerca al sector empresarial”

Josep Cifre és un enginyer agrònom per la UPV amb una dilatada trajectòria professional en les Illes Balears. Va acabar la carrera en l’any 92 i des d’eixe moment va començar a assessorar empreses dedicades a cultius. Però no va deixar d’estudiar, i al 1997 es va convertir en doctor enginyer agrònom. Eixe mateix any es va convertir en tècnic en Gestió Tècnica i Econòmica del Govern de les Illes Balears. Ho va ser per un període de cinc anys, ja que al 2002 va entrar com a professor de la UIB. Entre el 2005 i el 2012 va ser vicedegà de la Facultat de Ciències i Cap d’Estudis de Enginyeria Técnica Agrícola de la UIB. En febrer d’enguany va demanar una excedència i es va convertir en gerent de Can Axartell, una empresa a la qual ha assessorat durant molts anys a través de un conveni universitat-empresa de la FUEIB, i que es dedica fonamentalment a la producció de vi i oli de molt alta qualitat.

Com creus que percep la societat als enginyers agrònoms?

Els enginyers agrònoms tenim una professió molt més coneguda en algunes regions que en altres, depenent de la importància del sector agroalimentari en l’economia regional. Es una pena però és així. A nivell internacional és una professió poc coneguda també, segurament degut a que en molts països no existeix una professió equivalent. En general crec que hauríem de fer esforços a nivell de sistema educatiu preuniversitari per donar a conèixer la professió en general, i també a nivell de societat per a que es faci visible tota aquesta component de la nostra professió que no està estrictament relacionada amb el sector primari.

Quines creus que són les claus de l’èxit en la nostra professió?

La nostra professió, com a tota enginyeria superior, és molt multidisciplinar i molt aplicada, i potser en el cas dels enginyers agrònoms encara un poc més que a altres disciplines de l’Enginyeria. A banda d’aquest caràcter multidisciplinar i integrador, crec que el caràcter aplicat i resolutiu que ja se’ns ha inculcat des de la nostra formació és un valor molt apreciat per la societat. La nostra professió també està molt valorada dintre del sector perquè li ajuda a gestionar l’elevadíssima burocratització de les empreses, tant a nivell de gestió administrativa com de projectes professionals.

Com s’ha aconseguit guanyar la confiança dels ciutadans?

Els ciutadans perceben cada dia més que alguns conceptes com la producció d’aliments de qualitat garantida, la sostenibilitat dels sistemes productius o la tecnificació de les explotacions i indústries son valors que cal potenciar, i en tots ells la nostra professió juga un paper clau, tant a nivell de projecte com de gestió. El fet que la nostra professió haja gestionat una gran quantitat de territori també és un valor que la societat ens reconeix.

Què hem aportat a la societat al llarg de les últimes dècades?

Jo crec que la nostra professió ha evolucionat molt al llarg de les últimes dècades, com no podia ser d’altra manera per poder-se adaptar als nous coneixements que han aparegut al llarg dels anys. D’aquesta manera, hem pogut aplicar bona part d’aquest nou coneixement a millorar les nostres explotacions i a posar en valor els productes que d’elles resulten. Un exemple molt clar per a mi ha sigut la implementació de tecnologies que han millorat significativament tant la qualitat del producte com la qualitat de vida del sector; el robot que permet la munyida automàtica en les granges lleteres n’és un exemple clar en els dos sentits.

Crec que cal una reflexió profunda del sistema educatiu actual per tal d’ajudar als joves a esforçar-se en allò que els motiva però que també els ofereix un projecte de vida més segur

Portes 30 anys assessorant empreses dedicades a cultius i a ramaderia. Quin ha sigut l’evolució del sector en tots aquests anys?

L’evolució del sector ha sigut molt important al llarg d’aquestes dècades. Hem viscut un canvi gros envers la tecnificació de les explotacions. Les empreses han crescut i s’han especialitzat per poder ser més competitives, han substituït parcialment la tradició per la programació, i han fet un gran avenç per aconseguir elles mateixes la transformació i a vegades la comercialització del producte, intentant retenir així el màxim de marge, tan important al nostre sector.

Vas ser tècnic en el Govern Balear entre 1997 i 2002. Com recordes aquella etapa professional?

La recorde com una etapa on vaig haver d’aprendre moltes coses en poc temps, molt especialment totes aquelles per les quals no surts gens preparat de la universitat. Al Govern de les Illes Balears vaig arribar per posar en marxa un programa nou de identificació electrònica d’animals de granja amb bolos ruminals, un programa europeu liderat per la Comunitat de Catalunya. Aquest projecte va permetre millorar molt la identificació fiable dels animals, i així poder ser més eficient en la gestió sanitària de les explotacions, i poder iniciar el control de produccions individuals a les mateixes, una fita clau per a la seva rendibilitat.

 

Una vegada finalitzada eixa etapa, vas començar tasques docents a la Universitat de les Illes Balears. Tenies eixa vocació o va sorgir de manera imprevista?

Quan vaig acabar els estudis d’Enginyeria Agronòmica a la Universitat Politècnica de València, i previ pas pel servei militar, vaig fer el doctorat a la mateixa universitat i així al 1997 vaig obtindre el títol de doctor Enginyer Agrònom. Per tant, jo crec que la vocació per la docència i per la recerca ja estava ahí. Al 2002 potser la vaig reprendre perquè en aquell moment s’iniciaren a la Universitat de les Illes Balears els estudis d’Enginyeria Tècnica Agrícola en Hortofructicultura i Jardineria, i hi havia una forta necessitat per incorporar algun Enginyer Agrònom amb el grau de doctor.

 

Com són, des del punt de vista docent, els alumnes que hui dia estudien enginyeria agronòmica?

De cada vegada més vivim a una societat urbana, tant a la ciutat, al poble o al camp. D’aquesta manera tots ens hem allunyat molt dels orígens de les coses; molts no sabem per exemple que una vaca té que parir per a poder fer llet, o que el raïm que hi ha als mercats al mes de febrer no pot ser d’aci al costat. Això mateix passa amb l’alumnat que arriba als nostres estudis. Son persones preparades amb tecnologies i valors però els manca molt de coneixement que abans duiem de casa. D’alguna manera hauríem d’aconseguir un reacostament de la societat cap allò que son les arrels, com l’origen dels aliments, el camp o el clima. Sols així podrem construir una societat sostenible. Per altra banda, i això dintre d’un àmbit més acadèmic, en els darrers anys està disminuint molt l’interès dels joves per les enginyeries, a pesar de les bones expectatives a nivell de mercat laboral. Com a consequència, tenim pocs alumnes i amb notes de tall més baixes. Contràriament, i lligat a l’anterior, hi han estudis amb no tantes expectatives laborals que tenen molts alumnes i per tant notes de tall altíssimes. Crec que cal una reflexió profunda del sistema educatiu actual per tal de ser més eficients amb la utilització dels recursos econòmics i ajudar als joves a esforçar-se en allò que els motiva però que també els ofereix un projecte de vida més segur.

D’alguna manera hauríem d’aconseguir un reacostament de la societat cap allò que son les arrels, com l’origen dels aliments, el camp o el clima. Sols així podrem construir una societat sostenible

Entre les matèries que imparteixes estan la producció de cultius, els recursos genètics o la biologia de les plantes. És la modificació genètica la millor eina per a protegir els cultius contra el canvi climàtic?

Aquesta és una pregunta molt senzilla però de difícil resposta. A veure. Com a professor d’una universitat jove, i arribant a ella just en iniciar-se uns estudis de bell nou, és necessari que tingues que dedicar temps a impartir docència en molts camps, com ha sigut el meu cas, i això no te permet especialitzar-te tan fàcil però et dóna a vegades una visió més de conjunt. Baix el meu punt de vista, i sense ser un expert en el tema, crec que la modificació genètica és una via més per adaptar els cultius al canvi climàtic, però evidentment no la única. El coneixement de l’ecosistema complet dels cultius, així com les tècniques a aplicar poden fer molt, o la utilització eficient de tots els recursos genètics autòctons disponibles com races i varietats en perill d’extinció. Curiosament, en aquests moments, aquestes varietats locals a la vinya per vinificació son les que donen més camp de millora a les bodegues. Finalment, convé recordar que al llarg de la història hi ha molts exemples de com l’error no ha sigut la invenció d’una nova tècnica, sino l’ús que n’hem fet com a societat. Per tant, aci també cal estar especialment vigilants amb això.

Hi ha molt de camí avançat en aquest àmbit o creus que encara queda molt per descobrir?

Crec que hi ha molt camí avançat però encara en queda molt. El canvi climàtic és un procés llarg però caparrut, i afecta a molts extrems de la nostra vida i del nostre planeta. A més no crec que siga linial si no molt més ràpid. Per tant hem de valorar molt bé les passes a fer i les seves possibles conseqüències. En el cas de les modificacions genètiques, no és el mateix la selecció massal o fenotípica, que ja feien els nostres avantpassats per millorar les seves races animals o el seus cultius, o la transgenèsis, i dintre d’aquesta, també hi ha molta lletra petita. Resulta molt difícil transmetre tot allò necessari perquè la societat puga jutjar amb coneixement el que vol i el que no, però ho hem d’intentar fer bé, no podem pretendre que una societat decidesqui el seu futur tenint sols un petit percentatge de la informació.

 

Creus que el mercat actual i la quantitat de sectors en els quals els enginyers agrònoms podem trobar treball facilita la mobilitat professional del nostre col·lectiu?

Sens dubte que sí. El nostre col·lectiu necessita de titulats amb vocació generalista però també especialistes en certs temes més concrets i que evolucionen d’una manera més ràpida. L’aprenentatge continu no és un mèrit, és una necessitat. En aquest sentit, i tenint en compte la nostra formació tan multidisciplinar, crec que els enginyers agrònoms estem preparats per aquesta mobilitat. A més crec que és molt bona tant a nivell professional com personal.

El diàleg amb l’administració per tal de fer els procediments més senzills i àgils sense perdre qualitat, ha de ser un repte continu

És el teu treball com ho vas imaginar abans de començar la carrera?

Certament no, però això no vol dir que no m’agradi el que estic fent, ni molt manco. Vaig decidir estudiar aquesta carrera segurament perquè tenia una component tècnica, a mi sempre m’agradaren més les ciències, però a la vegada per la seva conexió amb els espais oberts com el camp. Curiosament, a dia d’avui, estic més hores a un despatx que al camp.

Actualment estàs en excedència perque t’has incorporat a una empresa amb la qual has tingut relació des de la Càtedra Universitat-Empresa en els últims anys. A què es dedica i quin és el teu paper dins?

Efectivament, des del passat mes de febrer estic en excedència a la universitat i m’he incorporat a una empresa amb la que col·labore des de fa molts anys com assessor mitjançant un conveni universitat-empresa de la FUEIB. La empresa és Can Axartell (www.canaxartell.com) i es dedica fonamentalment a la producció de vi i oli de molt alta qualitat a partir exclusivament de produccions pròpies i dintre de la producció ecològica certificada. La empresa conta amb bodega i tafona pròpies per a poder controlar el procés de producció d’inici a fi, seguint un mètode per gravetat en la elaboració del vi prou novedós en el sector. En aquests moments sóc el director gerent de l’empresa. Encara és una empresa jove però amb projecció internacional i molt d’interès per les produccions d’alta qualitat i l’ús de la recerca aplicada com a eina de millora constant. Ara mateix estam treballant en aconseguir el segell d’empresa innovadora.

És habitual (i desitjable) que haja transvassaments de recursos humans entre la universitat i les empreses?

Crec que no és gaire habitual però baix el meu punt de vista és desitjable, especialment en les titulacions tècniques i aplicades. En aquests moments el sistema universitari està fent grans esforços per aconseguir que els seus membres maximitzen els esforços envers l’excel·lència investigadora i docent, però sovint queda en un segon pla la necessària conexió amb els sectors econòmics pels quals es preparen els futurs egressats. Això afortunadament sembla que està en camí de canviar però no serà fàcil. Seria molt desitjable que els professors tingueren experiència professional al sector privat per poder transmetre millor els coneixements adients als alumnes i poder dissenyar millor els seus projectes de recerca, però el sistema de mèrits no ajuda gaire. A mi personalment sempre m’ha agradat no perdre el contacte amb el sector productiu, i això té un preu a nivell curricular, però certament és molt agraït pels estudiants. Seria necessari un esforç més de tots per tal d’apropar el sistema universitari i de recerca al sector empresarial i viceversa.

Seria molt desitjable que els professors tingueren experiència professional al sector privat per poder transmetre millor els coneixements adients als alumnes i poder dissenyar millor els seus projectes de recerca

Com definiries l’evolució que ha experimentat la nostra professió en les últimes dècades?

L’evolució ha estat molt gran, sens dubte. Hem passat d’una professió molt direccionada a la producció d’aliments i als projectes necessaris per això, a una professió molt més oberta i multidisciplinar. Es tan important el que fem com la manera en què ho fem, i com ho difonem. Algunes paraules clau d’aquestes dècades que hem incorporat a la professió podrien ser, entre moltes altres: sostenibilitat, traçabilitat, acreditació, economia circular, responsabilitat social, internacionalització, canvi climàtic, noves tecnologies…

Hem passat d’una professió molt direccionada a la producció d’aliments i als projectes necessaris per això, a una professió molt més oberta i multidisciplinar

Quines amenaces aguaiten a la professió?

En genèric, crec que la principal amença que tenim és la pròpia viabilitat del sector per al qual que treballem. Si no lluitem junts per tenir un sector agroalimentari fort i viable, poc podem fer. Contràriament al que un podria pensar, com a professió regulada i amb atribucions regulades per llei, tenim amenaces que ens aguaiten. Com a professió multidisciplinar sempre tenim al nostre costat professionals amb qui colaborar per poder donar millor resposta als projectes en marxa, i això a vegades és motiu de conflicte per desllindar bé on acaba un i on comença l’altre. Desllindar millor les professions seria molt recomanable. D’altra banda, aquest allunyament de la societat envers el camp ja comentat abans, també fa que sovint no s’entengui bé la nostra professió i caiga en el oblit. Calen esforços en aquest sentit.

 

A quins reptes ens enfrontem?

Els reptes son conseqüència de les amenaces. Crec que el primer repte ha de ser el de fer més visible la nostra professió a la societat, per a que la valori com cal. La nostra presència a les escoles, als mitjans i als parlaments ha de ser sostinguda en el temps per a donar visibilitat a la nostra professió i a la importància que la producció d’aliments de qualitat té per a la societat. No és fàcil entendre per què la societat valora més el model de mòbil que té que l’alimentació d’un dia qualsevol. L’adaptació de les nostres tècniques i instal·lacions per a fer la producció d’aliments més sostenible i que s’adapti a les noves condicions tan canviants, ben segur que serà un gran repte a nivell tecnològic per tots nosaltres. El diàleg amb l’administració per tal de fer els procediments més senzills i àgils sense perdre qualitat, ha de ser un repte continu. A nivell d’universitat, l’adaptació dels plans d’estudis i la seva implantació hauria de ser un procés més senzill i dinàmic i molt més en contacte amb el sector pel qual ens formem, si no mai ens podrem anticipar a les necessitats reals dels egresats en sortir al mercat laboral.

La nostra presència a les escoles, als mitjans i als parlaments ha de ser sostinguda en el temps per a donar visibilitat a la nostra professió i a la importància que la producció d’aliments de qualitat té per a la societat

Quins són els sectors de futur per als enginyers agrònoms?

Es difícil de respondre en un mon tan accelerat, però segur que en els reptes hi ha la resposta. Hem de treballar en cadascun d’ells per un futur millor per a tots. Més específicament, crec que hem de seguir treballant amb els professionals d’altres entorns per mirar d’incorporar qualsevol nova tecnologia que puga millorar el sector agroalimentari, tant a nivell de sistemes i mitjans de producció com de tecnologies i instal·lacions necessàries, tot en un sentit molt ample. També crec que és molt necessari participar en totes les baules de la cadena agroalimentària, des de la producció fins a la comercialització, per tal d’enfortir el sector agroalimentari.